Conferència Eulàlia Bosch

Pensem en l'ofici de mestre. Fer de mestre hauria de ser o com a mínim hauria de ser com allò que diu a brossa "vaig anar escola i amb van ensenyar com guanyar-me la vida, els coneixements per guanyar-me la vida però els hi va oblidar explicarme com viure la vida". Un ofici que té haveure amb el conjunt de la població perque un dia o altre s'ha passat per l'escola. pensar en l'ofici de mestre en el marc d'una ciutat, com Barcelona. Cada vegada que pensem amb la apraula mestre, ens be al cap la situació dels nens. s'ha de fixar molt en els detalls, el mestre, pensar en els nens que creixen, ells són els referents. Una de les obsacins de l'escola es que esl nens estiguin quiets, quietud, silenci. Aquests nens estan canviantr, creixent, i nosoltres els mestres creixem amb ells. Els nens són els mes extrangers de tots els estrangers possibles, la seva estrangeria no prove tant de la distància física entre lloc o neix i es troba , sinó del fet en que s'ha de acostumar a una forma de vida que ha vist mai, acaba de aterrar en el seu món. Els arriben per primera vegada aquest món. Els nens ho tenen tot a fer. A les escoles la estrangeria no està en els immigrants, sinó en els nens que tenim davant estan aprenent a viure per primera vegeda en aquest món. La docència els ajuda a ser algu avui aqui,conéixer l'entorn importància que té la ciutat per fer de mestre on un creix, es fa gran, creix. El fet que un hagi d'aprende de la ciutat i a la ciutat. Mestre fer conéixer la ciutat a l'infant. Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a qualsevol ciuttat del món, ens permetre unes comparacions, punts de contacte que ens ajudarn a situar-nos en un context que no és el nostre. Si no pots arrelar en el lloc d'ons ets no podras arrelar a cap altra lloc. Tots fem mestres de tots.Tots els nens pasaran per l'escola, tots reconexem l'educació com un dret fonamental humà i de l'infant. Ajudar en la seva singularitat. No pot ser que hi hagi una professió que tingui a les mans tots els infants que neixen la seva preocupació i acabi en el moment en que estan relació amb el seu mestre. Un mestre ha de mostrar confiança en acompanyar l'infant en el seu aprenentatge.
Com és que no es mostren les escoles en els plànols.Les escoles de l'Eixample molt peculiars són cases grans, ensenyen a viure a en una casa.

En la visita de la Pedrera fer que els infants busquin en les imatges metàfores, fer comparacions, pensar sobre aquests edificis que constitueixen la nostra ciutat.
La ciutat en la que vivim hem de coneixer per que ens doni els elements per les generacions que ens passin doanr les eines per que coneguin el seu lloc en la ciutat. Servir de guia i companyia per els nens que creixen.
Metàfora de l'escola comparar-lo amb els rumiats que surten a buscar herva fresca cal sortir on trobar l'aliment i desprès cal un lloc on integrar aquesta alimentació. L'aliment del coneixement, la cuiriositat per descobrir el món estan fora, hem de sortir fora. Conéixer els recursos que la nostra ciutat té, tornar a l'escola a pensar, integrar en la vida pròpia allò que s'ha aprés fora.
Entendre que la tasca de mestre va més enllà de l'escola hi han una tasca que té una continuitat tant fora com a dins.
Com a mestres alimentar la curiositat dels nens.
L'arquitectura i la musica dues formes artisques que vius des de dins. Esta en una escola que n oés presentada com un edifici en els seus alumnes és un error. Espais referencials per els alumnes en la seva vida. La música la veu, el so de molts edificis i la veu del mestre.
Fer mestre és una cosa i l'altre es ser mestre. S'esdevé mestre quan les arts ajuden a un a posar-se en un punt on poder donar la mà a un individu i guiar-lo.
Cal desdicar-se en passió a l'estudi, en el descobriment del món, desig de la saviesa.
Fer mestre es com fer d'acomodador per guiar, ajudar a cada nen veure quin és el seu lloc per viure millor, aprendre i l'educador està en l'última fila observant, rient o plorant.