dimarts, 29 de desembre de 2009

La descripció































Models de descripció: cançons, poesia visual, poesia, novel•la, assaig, conte i vídeo.Exemples:
1) Video Espot de estrella damm



2) Cançó i conte Cesco Boix




3)Poesia visual de Joan Brossa





Són només alguns dels exemples de descripcións que podem trobar a part de assaig, novel·la, poesia...


Ara entrem en teoria i doncs que entem per descripció?
LA DESCRIPCIÓ: És un mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa. Modes d’organització del discurs la descriptiva pot ser la dominant en un text com un informe mèdic, tractat de botànica...En l’àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és la part essencial de la representació del món de la ficció.
Podem distingir dues classes de descripció:
Descripció objectiva: l’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte descrit, i es limita a descriure amb major objectivitat i precisió possibles característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
Descripció subjectiva: l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Estructura del text descriptiu:
- L’establiment del tema, amb la presentació de l’objecte com un tot. El tema es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
- La caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats , les propietats i les parts de l’objecte de la descripció.
- Establir la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l’espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes (comparació, metàfora, metonímia).
Com es fa:
A. Idear (explorar la situació). La descripció s’aplica tant a estats com a processos i realitza segons una perspectiva o punt de vista determinats, en un ampli ventall que es presenta des de l’angle més objectiu fins al més subjectiu. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors, el contracte comunicatiu que s’etableix, el coneixement compartit que es pressuposa. El propòsit del text, ja sigui, persuadir, convèncer, criticar, informar, commoure,...orienta la descripció, que tindrà una funció predominantment informativa, expressiva, explícites o implícites, com ara:què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, com es comporta?, a què s’assembla?
B. Ordenar ( esquema estructura). Ordenar les informacions que hem obtingut.
C. Textualitzar (redacció del text). Iniciem la redacció del text.

Tècniques Descriptives:
Sintagmes nominals àmpliament adjectivats. Exemple (el bosc espés, fresc i fosc).
Verbs en present o imperfecte d’indicatiu. Exemple (la casa espera imapcient l’arribada de la família).
Paraules que descriuen impressions sensorials. El vent del sud, calent i lent...(tacte).
Terminologia
Definicions
Enumeracions
Recursos expressius (recursos retòrics)
Comparacions: Exemple (arribava vestit amb pells igual que un ós).Definició: Figura que consisteix a relacionar dos fets o idees, en base a una semblança real o imaginària entre ells, amb la intenció de fer més comprensible el primer.
Metonímies. Exemple (la ciutat heroica feia la migdiada).Definició: Figura que respon a la fórmula lògica Pars pro parte (una part en lloc d'una altra part). Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual guarda una relació de: causa a efecte, continent a contingut, lloc de procedència a cosa que procedeix d'allí, símbol a cosa significada, etc
Personificacions. Exemple ( els vidres tremolosos de les faroles). Definició: La personificació o prosopopeia és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...
Al•literació . Exemple( a peu i poc a poc, anem pujant). Definició: Repetició d'un mateix so al llarg d'una composició.

COM PARLAR BÉ AMB PÚBLIC


Et fa por parlar amb públic? Els nervis et juguen en contra teu? T'intimida una exposició? Et preocupa quedar-te en blanc?

Doncs amb la lectura del llibre com parlar bé amb públic trobarás resposta, tècniques i mètodes per a totes aquestes questions.

Durant les vint-i-quatre hores que té un dia, la majoria del que fem o del que diem comunica alguna cosa i d’això se’n deriva el fet que pràcticament és impossible no comunicar. Com a éssers humans, doncs, som subjectes comunicatius. Esser sociables i és important doncs, saber comunicar correctament allò que volem dir.
A continuació un resum de les idees principals del llibre i per tant dels autors Joana Rubio, Francesc Puigpelat.
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

1. IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL
Què s’entén per saber comunicar oralment?
- Saber fer una síntesi oral d’un tema qualsevol.
- Trobar arguments per a defensar una proposta.
- Conèixer les tècniques bàsiques de la persuasió.
- Saber valorar: distingir la informació essencial de l’accessòria.
- Parlar amb precisió, brevetat i sense retòrica falsa.
- Saber pensar amb claredat (que és la base de saber parlar amb claredat).
- Saber fer una presentació de 10 minuts ben raonada.
- Trobar solucions creatives als problemes.
- Localitzar el costat positiu de les coses.
- Saber comprar, vendre i negociar.
- Saber transmetre una imatge de seguretat.

Es pot aprendre a parlar en públic?
Si, perquè no es només una cosa innata si es cert que hi ha una “predisposició natural” en l’art de parlar en públic, però hi ha una altra part, més important, que és tècnica i que, per tant, es pot aprendre. Tot es practicar.
La bona retòrica i la mala retòrica.
La bona retòrica té unes característiques oposades al la dolenta: és plena de sentit, senzilla, clara, original, moderna i sincera. Quintilià fa 1900 anys va dir: “Les principals virtuts de l’orador són la claredat, la propietat de les paraules, el bon orde, ser mesurat en les frases i que no manqui ni sobri res.”
La primera dificultat: el control del nervis.
La por a parlar en públic és la primera dificultat que cal salvar. Hi ha sis coses que ens permetran controlar els nervis:
La primera dificultat: el control del nervis.
• La por a parlar en públic és la primera dificultat que cal salvar. Hi ha sis cque ens permetran controlar els nervis:
a) L’EFECTE MELIC
És el fet que l’orador, mentre parla, està constantment mirant-se el melic: analitza i controla les seves sensacions. Com a conseqüència d’aquesta auto vigilància obsessiva, és molt conscient de qualsevol símptoma que relevi el seu nerviosisme. L’orador creu que és transparent i que tothom coneix el seu estat; el públic veu una façana de certa tranquil•litat.
b) ÉS NORMAL ESTAR NERVIÓS: L’ADRENALINA
Una presentació oral és una activitat que no s’acostuma a fer cada dia. Té un gran valor per a la persona que ho porta a terme, ja que està donant una imatge d’ella mateixa davant dels altres. És normal estar nerviós en una situació d’aquesta mena. L’orador ha d’acceptar que està nerviós i procurar mantenir els nervis sota control. La medicina ens diu que, davant d’una situació extraordinària o de risc, com parlar en públic, les glàndules suprarenals segreguen una hormona anomenada adrenalina. L’adrenalina fa que l’orador estigui nerviós (cosa negativa) i, alhora, que el seu cervell funcioni més de pressa (cosa positiva).
Si l’orador és capaç de controlar els nervis, l’adrenalina farà que la seva ment funcioni amb molta més eficàcia i agilitat davant d’un auditori que si estigués assegut en una butaca a casa. Una bona manera de controlar els nervis és desdramatitzar el discurs, treure-li importància.
c) UNA BONA PREPARACIÓ: LA MILLOR GARANTIA
La primera arma per a vèncer la por i el nerviosisme és tenir una presentació ben pensada i ben estructurada amb un bon guió. So l’orador està molt segur de la qualitat i l’interès d’allò que porta preparat, li serà molt més fàcil estar tranquil. Si té ben preparat el guió i capta l’atenció del públic des del principi, augmentarà la seva confiança i minvarà el nerviosisme.
 Quatre preguntes bàsiques: per què, qui, què i com
Cinc fases en la preparació d’un discurs:
1) Invenció. Recerca creativa de les idees i els arguments que s’utilitzaran.
2) Disposició. Ordenació de les idees i els arguments segons una estructura demanada.
3) Elocució. Tria de determinats recursos retòrics per a diferents parts del discurs.
4) Memòria. Memorització de l’esquema general del discurs.
5) Acció. La manera de dir el discurs, que inclou tot el que fa referència a la veu i l’expressió corporal.
• Qualsevol persona que vulgui parlar en públic ha de respondre abans quatre preguntes:
a) Per què? És a dir, l’objectiu.
b) A qui? És a dir, el públic, l’interlocutor.
c) Què? És a dir, el guió.
d) Com? És a dir, els mitjans utilitzats.
e) Per què? L’objectiu.

COM PARLAR EN PÚBLIC
Improvisació i naturalitat
Les conferències no poden ser llegides, el simple fet que llegeixi demostra poca traça per a parlar en públic. En conseqüència, la gent s’avorreix i deixa d’assistir a conferències.
Un bon discurs oral no ha de ser llegit, per dos motius:
1) L’orador que llegeix no té en consideració les reaccions del públic.
2) L’orador que llegeix normalment porta textos escrits amb estructures i expressions complexes i recargolades, que no funcionen bé oralment.
El bon orador és el que porta un guió que fa de carcassa del discurs. A partir d’aquesta carcassa, l’orador improvisa, s’avança, insisteix en un punt. Depenent de les reaccions del públic.
La principal qualitat del bon orador és la naturalitat.
Una regla d’or: per a parlar bé en públic cal ser natural. És a dir, parlar com es daria amb un grup d’amics.
El guió i la memòria.
L’orador que vulgui improvisar bé ha de complir dues condicions:
1. Coneixements: ha de dominar el tema.
2. Memòria: ha de memoritzar el que dirà
EL MÈTODE PER PREPARAR UN GUIÓ
La manera de preparar un guió és molt personal. Cada orador té les seves tècniques peculiars i els seus trucs, però es pot establir un sistema que, en general, tothom pot utilitzar.
• Aproximació i esquema general.
Abans de preparar un discurs, cal seure una estona i reflexionar sobre quatre coses: el públic, els objectius del discurs, les idees principals i els mitjans
• Recerca d’idees, estructuració i guió definitiu
A partir esquema bàsic, l’orador es posa en marxa per enllestir un guió més complet, que serà el definitiu. El guió serà més o menys llarg segons l’estona que calgui parlar sobre el tema. El lector es pot preguntar: com es passa del primer esquema a un guió complet? Evidentment, a base de temps, d’ordre i d’anotar assenyadament tot el que és pertinent. No s’ha d’escatimar temps en preparar un guió, perquè el guió és una de les claus de l’èxit. L’us continuat d’aquestes tècniques permetrà a l’orador guanyar en agilitat mental i en claredat de pensament.

- tècniques per buscar idees.
- tècniques per estructurar
- Tècniques per sintetitzar
- Saber escoltar
- Com ser positius.
TÈCNIQUES LÒGIQUES DE RECERCA D’IDEES.
Aquestes tècniques són procediments lògics i racionals de recerca i ordenació de les idees. En veurem quatre:
1) Documentació i el coneixement del tema.
És la base de tot. Cal conèixer el tema de què s’ha de parlar. La credibilitat d’una presentació oral o discurs estarà lligada amb la quantitat i qualitat de documentació que aporti i a la impressió que l’autor dona de saber de què va el tema. La documentació que s’obtingui s’ha de combinar i completar amb idees sorgides per altres vies.
- Llibres
- Biblioteques i altres centres: arxius, hemeroteques,etc.
- Bases de dades
- Retalls de premsa.
- Internet.
- Experiència personal. Altres persones.
2) L’estrella: les 6 w
És una tècnica que té el seu origen en el periodisme i es basa a donar les respostes a la les preguntes bàsiques sobre un tema determinat. (què, qui, o, quan, per què i com)

3) El cub
És un procediment molt eficaç per analitzar i fer valoracions sobre un tema qualsevol. Qüestions, que corresponen a les sis cares del cub.
- Descriu-ho
- Compara-ho
- Relaciona-ho
- Analitza-ho
- Aplica-ho
- Argumenta-ho

4) Anàlisi FDOA
Hi ha alguns mètodes que comporten un seguit de passes o conceptes per analitzar una situació. Un dels més coneguts és l’anàlisi FDOA. Té les següents parts:
- F: Punts forts.
- D: punts dèbils
- O: Oportunitats
- A: Amenaces
Aquest anàlisi dóna una imatge bastant objectiva del tema, i l’objectivitat és molt útil. Tothom té tendència, a l’hora d’analitzar una qüestió d’aquesta mena, a ser massa positiu. La utilització sistemàtica de l’anàlisi FDOA ajuda a una visió més imparcial dels problemes.


 TÈCNIQUES PER VALORAR I SINTETITZAR.

Un cop l’orador ha buscat les idees i les ha ordenat segons una estructura determinada, arriba un moment clau: valorar i sintetitzar. Cal decidir què és el més important i resumir al màxim. És molt important que l’orador sigui capaç d’eliminar les idees que no siguin pertinents o no l’acabin de convèncer.
La capacitat de síntesis és un dels elements claus de la comunicació.
Synthesis, en grec, significació acció de posar plegats. Les coses més importants. La sinteasi combina en un tot coherent els elements indispensables per la comprensió d’un assumpte. Es poden distingir tres nivells.
1. Donar una visió de conjunt. Es tracta de saber diferenciar què és el més important d’un tema i articular-ho de forma coherent.
2. Trobar una estructura (interpretació). És una operació posterior. No solament es tracta de trobar les idees més importants, sinó de saber establir-ne relacions i interpreta-les d’acord amb les relacions de:
- Identitat
- Oposició
- Complementarietat.

Formular una problemàtica (creació). En aquest cas es tracta d’utilitzar les dues fases anteriors per formular la problemàtica subjacent rere el tema. Fer preguntes, cercar enfocaments nous, suggerir solucions.
 ESTRUCTURA DEL DISCURS

• Tota presentació oral ha de tenir tres parts diferenciades:

1. Introducció resum. A les primeres frases cal seduir el públic i resumir-li breument el
que explicaren
2. Desenvolupament. El discurs pròpiament dit, amb totes les dades i tots els
arguments.
3. Conclusions. Recapitulació del que s’ha dit , conclusions i recomanacions.

Aquesta estructura té la seva base en investigacions psicològiques realitzades entre l’audiència de discursos i prestacions orals.
El públic no té sempre el mateix nivell d’atenció, i l’atenció màxima es produeix només en moments puntuals. Aquest moments són dos: el principi i el final. Això se aprecia en tres fases:

1. El principi. El públic està expectant i, per tant, l’atenció és màxima. El
Públic es pregunta: Què en vol explicar aquesta persona? Serà simpàtica? com va vestida?..... .És produeix l’ “efecte-novetat” i l’”efecte-curiositat”.
2. La fase mitjana. La concentració, un cop passats els minuts inicials i esvaïda la curiositat, baixa. En aquet nivell, l’atenció pujarà o baixarà depenent que el discurs sigui més o menys interessant o de l’habilitat de l’orador a trobar coses que interessin.
3. El final. El nivell d’atenció és baix fins que el públic percep que arriba el final de l’al•locució. Es produeix una sobtada recuperació de l’interès. El públic veu que la casa s’acaba i es pregunta: A quina conclusió vol arribar l’orador? Què és el que em volia dir? Què em vol demanar? Què és el que pretenia aconseguir?



 CATORZE FORMULES INTRODUCTÒRIES.
Amb la introducció , cal assolir dos objectius:
1. Seduir i guanyar-se l’auditori
2. Resumir: dir els missatges més importants (per aprofitar que el nivell d’atenció és màxim).

Cal pensar la introducció només quan tot el desenvolupament del tema s’ha realitzat a consciència.

Tipus d’introducció segons el retòric nord-americà Sandy Linver.
1. Una declaració dramàtica: la sorpresa.
L’efecte sorpresa sol ser fulminant. Però cal utilitzar-lo amb mesura i molta convicció.
2. Demanar atenció al públic.
Es demana una reacció al públic que no sabem si és produirà o no. És bo per si cas tenir preparada un contrarèplica.
3. Titulars periodistics.
Es tracta d’esmentar u titular que faci referencia al tema de la xerrada.
4. Anecdota personal
Utilitzar una anecdota per introduir el discurs.
5. Un bocí de vida.
Es tracta d’explicar una anecdota que no ha estat viscuda per l’orador. La hi contat un altra persona.
6. Citacions conegudes o refranys.
Es tracta de citar una frase coneguda que tingui relació amb el tema del discurs.
7. “fa un instant, l’orador x ha dit”
Es tracta de fer referència al presentador o a un orador anterior. Té l’avantatge d’aparèixer com a espontani.
8. Auxiliars o suports visuals
Es pot començar l’exposició amb una diapositiva, gràcies a una frase que impactin i tingui relació amb el tema.
9. La idea principal.
Començar directament amb la idea principal sense cap preàmbul.
10. Identificació: establir explícitament l’àrea comuna.
Buscar una fórmula per establir explícitament l’àrea comunís entre l’orador i els qui l’escolten.
11. Posar les cartes sobre la taula
Si l’orador vol explicar alguna diferent del que probablement espera la audiència es bo avisar.
12. Analogia
Començar amb una comparació.
13. Acudits
És interessant començar un discurs amb un acudit que, d’alguna manera, n’il•lustri la idea principal que s’hi associa es recordà també.
14. Combinació de mètodes introductoris.
Aquests mètodes es poden combinar entre ells.
En quant a la tria del tipus d’introducció cal destacar tres coses:
a) El factor qui és essencial. Segons qui sigui el públic, l’orador pot optar per una classe d’introducció o un altra.
b) És bo portar preparades almenys dues introduccions: una arriscada i creativa i un altra de més conservadora.
c) És interessant saber de memòria les dues o tres primeres frases de l’ introducció.

 LES CONCLUSIONS
Les conclusions han de tenir dues parts o dues idees:
a) Posita in rebus. Es a dir un resum del discurs.
b) Posita in affectibus. Es tracta d’una apel•lació als sentiments, de dir alguna cosa que commogui, que sedueixi o convenci definitivament al públic.

Sis fórmules proposades per Sandy Linver.

1. Repetir la introducció
2. Resumir les idees principals.
3. Cridar a l’acció
4. Profecia. causa impacte es un bion tancament
5. Promesa. Comprometres a complir alguna cosa
6. Apel•lar els sentiments.


 TANCAMENT I COLOQUI
Desprès de la presentació oral, hi ha vegades que comença un torn de precs i preguntes. És important atendre bé al públic i tenir una visió positiva de les preguntes.
- Cal ser honest.
- No s’ha de menysprear mai l’interrogador
- Cal repetir i aclarir la pregunta a la resta de la audiència.
- Si hi ha alguna pregunta incomprensible o estanya, convé que l’orador la reformuli amb altres paraules i en la direcció que l’interessi. No s’ha de perdre mai la paciència.
Estructura del discurs.
1. Introducció resum.
2. Desenvolupament.
3. Conclusions. Repetició del titular i el lid informatiu.
Es tracta bàsicament, de posar les coses en ordre i explicar-les amb la màxima claredat, precisió i brevetat. Hi ha dos tipus de discursos informatius: presentacions descriptives i cronològiques.

Les Habilitats Linguístiques


A classe hem treballat quatre grans habilitats linguístiques :

A. Llegir: és el procés mitjançant al qual comprenem un test escrit. Llegir vol dir comprendre, llegir no vol dir, descodificar, necessitem descodificar.
Implicacions:
1) Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Quan llegim el significat que té l’escrit no és una replica del significat que l’autor, l’escriptor li ha volgut donar sinó que és una construcció pròpia-
2) Llegir és aconseguir un objectiu sempre llegir per algun objectiu això ens determina el tipus de lectura, com llegim.
3) Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix el text relacionant allò que llegeix amb allò que saps. Transformar coneixements, reconstruir,
adaptar-se al text.
4) Llegir és un procés de predicció inferència ( és l’habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir de la significació de la resta) continua. Quan llegim fem unes hipòtesis sempre el significat del text que llegirem mentre anem llegint anem fent hipòtesis sobre allò que llegiràs i mentre anem llegint anem rectificant hipòtesis.
Característiques del text o discurs :
1. Descriptives: són aquelles característiques que analitzen, expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic. Trobem la cohesió. Coherència i adequació.
2. Prescriptives. Són aquelles característiques que determinen l’ús de fer servir la ciència. Trobem correcció, variació.
 Escriure és el procés per el qual es produeix un text escrit significatiu escriure va molt més en tenir en compte e, aspectes formals cal•ligrafia, escriptura, aspectes lingüístics semàntica , morfologia, espais, lexicologia. Relacionats amb aspectes del llenguatge pròpiament dit .
Discursius (formal): estudia el procés de composició del text. Característiques que ha de tenir un text. I tenir en compte els diferents tipus de text. Procés quan anem a escriure un text significatiu que hem de tenir en compte, procés.
• Són les qualitats què té un text o un discurs quan actua amb eficàcia com a missatge real en una situació comunicativa.
Adequació: És el grau d’adaptació o un discurs o un text a la seva situació comunicativa, això ho fem tenint en compte la varietat dialectal i el registre que són apropiats per aquesta situació comunicativa.
Coherència: Propietat del text o característica que selecciona la informació rellevant de la que, no ho és irrellevant. A més estableix la relació lògica no contradictòria entre les diferents parts d’un text o un discurs.
Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de singularitat que s’estableixen amb diferents elements o parts del text i que permeten a l’autor o a l’oient emetre amb eficàcia formes de cohesió el•lipsis, signes de puntuació predominant.
Correcció: És la norma explicita clara, dins d’una comunitat lingüística. Es correcte quan segueix unes normes IEC.
Variació: Es refereix a la qualitat dels trets expressius estilístics d’un escrit o un discurs d’acord amb determinats valors o aptituds socials.




Parlar: que es expressar el nostre pensament, mitjançant el llenguatge articulat de la forma coherent clara i en correcció. Adequació a la situació comunicativa.
Escoltar: comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció del significat i interiorització d’un discurs pronunciat oralment. Paper actiu i participatiu, demana esclatar també amb respecte per l’emissor i les seves idees, ser objectiu, propòsits un bon oient sap descobrir quins objectius té l’orador a més a més sap descobrir les idees principals d equi parla i sap reaccionar davanrt d’aquest missatge i parlar quan es el cas a acabat l’orador.

diumenge, 27 de desembre de 2009

Què m'han dius de la notícia?


En una altra sessió fent referència a l'actualitat educativa les meves companyes Elena i Carol van comentar articles referents a l'educació sexual. I l'última refèrencia a actulitat educativa va recaure amb els meus companys Marc i Sergi i ens van exposar la notícia que feia referència a si la utilització de la informàtica.
La majoria dels espanyols considera que té mancances en educació sexual i hagués desitjat un ensenyament més profund en temes com l'anticoncepció i els aspectes emocionals del sexe, segons es desprèn de la IV Fase del 'Informe Durex de Benestar Sexual'.

L'estudi, realitzat entre 1.000 persones, determina que un 55% dels espanyols hauria desitjat aprendre més sobre els aspectes emocionals del sexe, un 44% sobre les relacions en general, un 41% sobre les malalties de transmissió sexual i un 38% sobre la identitat sexual.

Dels enquestats que creuen que han rebut prou informació sexual, en l'actualitat un 65% han assolit el benestar sexual i un 56% estan satisfets amb la seva vida sexual. Segons la doctora Francisca Molero, experta en salut sexual, la informació sobre com funciona el cos humà i la seva resposta sexual, "fa que es tingui menys por al desconegut i que disminueixin creences errònies que poden generar disfuncions i comportaments poc responsables".

Els joves, els més descontents

Si bé un 76% d'espanyols enquestats pensa que hi ha prou informació disponible per gaudir d'una vida sexual plena, una quarta part, el 24%, creu que no hi ha prou assessorament, en particular els compresos entre els 16 i 24 anys, dels que el 31% afirma necessitar més i sentir-se abandonat.

Menys d'un terç dels espanyols (26%) diu que ha rebut com a part de l'ensenyament a l'escola informació sobre els aspectes emocionals del sexe, que inclouen l'amor, el respecte, el compartir i donar plaer a la parella. De la resta, el 53% declara que li hauria agradat que l'escola hagués incidit més en aspectes emotius, exactament el mateix que anhelen un 54% dels americans, el 55% dels francesos i el 60% dels britànics, per citar només alguns.

Però no són només els aspectes emocionals són els que, segons el parer dels enquestats, sembla faltar a l'educació sexual a l'escola, ja que gairebé la meitat dels que han rebut aquest tipus de formació (52%) diuen no haver après " res "sobre l'anticoncepció i un 48% afirma que no els van ensenyar" res "sobre les malalties de transmissió sexual.
Com a consequència l'abortament a augmentat un 10% i supera el 112.000 casos en un any.
Per altra banda, el fet d'utilitzar el ordiandors no està demostrat que causin determinats problemes en la vista (miopia, asticmatisme...) s'esta investigant però encara no s'ha trobat cap causa rellevant que ho demostri.

SINTESI



















És el moment de reflexionar ... passats aproximadament tres mesos des de que vaig crear aquest, el meu blog. Fet que no m'havia plantejat en cap moment, fins a iniciar els meus estudis de magisteri. Moment en el qual, s'ens va proposar la idea de crear un bloc com a eina de treball, com un recurs més. En un primer moment recordo que el món s'ha em va caure a sobre, perquè desconeixia totalment el funcionament d'un bloc, era un món nou per a mi, un món encara per descobrir, investigar. Que ha mesura que anava passant el temps i anava treballant amb les diferents intervencions proposades he anat adquirint uns coneixements, agilitat i destresa. Tot i que, encara amb queda moltíssim per aprendre, ja que les meves habilitats, destreses en les TIC són bastant bàsiques. Cada setmana regularment he dedicat una sèrie d'hores a treballar el meu blog realitzant les diferents tasques proposades. Amb vaig marcar unes pautes de treball, per obtenir una bona organització on determinats dies, o hores setmanals concretes estaven destinades al treball del bloc. Temps dedicat que no ha estat poc sinó tot el contrari, ja que, m'ha costat la realització d'algunes de les activitats per la desconeixença de molts programes, eines utilitzades.

Alhora de destacar dues intervencions, en destacaria:
1) http://lauraft-laura.blogspot.com/search/label/GITIC /
http://lauraft-laura.blogspot.com/2009/10/digitalitzem-el-so.html.

Són les dues entrades que fan referència a la digitalització d'una imatge i d'un so. Les he triat perquè vaig tenir moltíssimes dificultats per dur-ho a terme. Mai havia retocat cap imatge, ni destorsionat cap so i per tant, els programes Audicity i Gimmp eren totalment desconeguts per mi. I no només la dificultat estava en la utilització d'aquestes aplicacions per fer l'exercici sinó després penjar-lo al bloc, a la xarxa sobretot en el cas del so, s'havia de fer tot un seguit de maniobres per aconseguir pujar el so a internet. I també les volia destacar perquè van ser de les primeres intervencions.

2) http://lauraft-laura.blogspot.com/2009/10/presentacio-power-point.html
Entrada que fa referència a la creació d'una prensentació de power point amb efectes. I jo fins el moment no havia utilitzat gaire o poc el power point, i el fet d'aconseguir fer aquesta presentació per mi personalment és tot un assoliment. A més mirant-la, observant les imatges del infants que surten amb fa donar compte de que val la pena qualsevol esforç per aconseguir la meva meta arribar a ser mestre, dedicar-me a la docència dels infants que m'omple de vida, d'il·lusió,d'energia... Per dedicar-me a ensenyar-los val la pena tots els esforços emprats.

LES TIC A LES AULES D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA



















L'ús de les TIC a les aules és una realitat. Pocs són els centres educatius on no es fan servir aquests mitjans. Si bé en la majoria dels casos el seu ús es limita a treballar amb materials ja editats (programari educatius).
Dia a dia ens hem d'anar mentalitzat com a futurs educadors de la necessitat de l'ús de les TIC en la nostra futura tasca docent i de la seva idoneïtat per aconseguir una educació de qualitat. D'aquí que contínuament necessitem reciclar i ampliar els nostres coneixements sobre elles, podent arribar fins i tot a elaborar els nostres propis materials (projectes del Clic, unitats didàctiques en format web ...), tot i l'esforç que això suposa i el temps de dedicació que implica.
Personalment penso com a futura educadora que aquest és l'horitzó cap al qual es dirigeix l'educació: la integració total de les TIC en el procés
d'ensenyament-aprenentatge, la seva utilització adaptada a les nostres necessitats en cada moment. No obstant això, la realitat encara és molt diferent i moltes vegades la gran quantitat de temps i treball que requereix l'elaboració de materials, fa que ens conformem i que acabem adaptant la nostra tasca als materials de què disposem i als programes que coneixem i fem servir, encara que no siguin els idonis per aconseguir els objectius que ens interessen.
Els centres educatius disposen de CD Roms per treballar les àrees de matemàtiques, llengua, coneixement del medi ..., però en molts casos inclouen continguts que no ens interessen i s'obliden d'altres que si que anem a treballar a l'aula, amb la qual que acabem variant la nostra programació per adaptar-la a uns materials que haurien de servir per donar-li suport i desenvolupar-la i no per condicionar.
Aquest és el motiu principal pel qual penso que l'idoni és utilitzar les TIC i les possibilitats que ens ofereixen per a elaborar els nostres propis materials, les nostres unitats didàctiques, d'acord amb els nostres objectius i necessitats.

Que els mestres rebin una formació específica per a a la creació de diferents suports didàctics com una web,blog... que posteriorment es penjara a internet.
La realització d'una pàgina web que ens serveixi pel treball diari amb els infants. Es tracta d'elaborar uns materials que poguin dur a terme a l'aula i comprovar si la seva posada en pràctica es factible, i si la resposta dels alumnes es positiva. Llavors amb aquest plantejament es pot fer una unitat didactica amb format web.

Com per exemple aquesta web que unes mestres de una escola d'Andorra han elaborat:
La pàgina s'ha treballat amb nens / es de 1r cicle de Primària tant en l'àrea de Coneixement del Medi, aprofitant el tema dels animals, com en l'àrea del Llenguatge per a treballar la lectura comprensiva.
El format web de la unitat didàctica ha permès treballar a l'aula de diferents maneres:
- A través d'internet ja que, la pàgina esta penjanjada a la xarxa (www.cprandorra.galeón.com) . D'aquesta manera els alumnes van poder conèixer el món d'internet encara que ens troben amb l'inconvenient que en determinats moments la navegació per la pàgina no era el ràpida que desitjàven.
- Introduint la unitat didàctica en un arxiu a cada un dels ordinadors en els que anàvem a treballar i obrint-des Index. Aquesta forma resultar ser molt més ràpida i va permetre aprofitar més el temps de què disposàven.

EL TERCER MÓN: INTERNET






















Dels grans invents i descobriments de les últimes dècades potser cap ha exercit un paper tan decisiu en l'evolució de la nostra societat com la creació de la xarxa d'ordinadors anomenada Internet. Actualment segueix sent un dels factors principals dels continus canvis en la nostra forma de vida a tots els nivells: personal, familiar, laboral i social en general.

En l'a`mbit laboral per a les empreses, submergides al mar de l'economia global, cada vegada resulta més imprescindible utilitzar aquest canal de comunicació, publicitat i comerç, a través del qual es relacionen, ens informen, donen a conèixer els seus productes i serveis, negocien, inverteixen, venen ... D'altra banda, en l'àmbit personal i domèstic, a poc a poc anem descobrint les diverses possibilitats, especialment com a mitjà de relació, informació, oci i també formació: Internet ens pot proporcionar canals de comunicació, informació i formació sobre qualsevol tema, en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

La xarxa Internet, amb el suport dels ordinadors i de la telefonia convencional i mòbil, suposa que en qualsevol moment i en qualsevol lloc (a casa, al centre de treball, al cibercafè, des del telèfon WAP ...), podem accedir a la informació que necessitem (sigui sonora, icònica o textual), difondre dades a tot el món i comunicar i interactuar amb qualsevol persona, institució o entorn (real o virtual). A més, permet que tots puguem produir i distribuir coneixements, i ens proporciona un nou entorn d'interrelació social.


I això és un fet revolucionari, com també ho va ser en altres èpoques històriques van ser determinats instruments i tècniques com el (foc, ferro, escriptura, màquina de vapor, electricitat ...). Internet ens obre les portes d'una nova era, l'Era Internet, en la qual podrem realitzar "a distància" moltíssimes de les coses que abans requerien presencialitat

Amb l'arribada d'Internet sobre una nova porta a un nou món paral·lel al nostre,
un tercer món El "món del ciberespai. És un nou entorn social on podem desenvolupar moltes de les activitats pròpies del món real (informar, comunicar-nos amb la gent, estudiar, treballar, fer gestions, divertir-nos ...). Entre les seves característiques podem destacar:

- No hi ha distàncies (tot està immediatament al nostre abast, no gastem temps en desplaçar-nos)
- Tenim al nostre abast gairebé tota la informació del món
- Podem comunicar-nos amb qualsevol persona o entitat del món que "tingui presència en aquest món del ciberespai".Per a tenir presència en el ciberespai és necessari disposar com a mínim de correu electrònic. Són possibles comunicacions en temps real o diferit (xat, e-mail ...)
- Tota sensació i percepció està mediada per aparells: pantalles (per veure), altaveus (per escoltar), guants de dades (per sentir tacte), etc.
- Podem oferir una "nova imatge" als altres (creant un "avatar" o simplement amb la nostra pàgina web)
- Com que és un entorn social, igual que al món real les persones hem de fer-nos responsables de les nostres accions.
- Els seus infinites possibilitats també generen noves problemàtiques: per als pares és difícil controlar el que fan els seus fills en Internet, els professors es troben tant amb alumnes que han construït molts coneixements erronis com amb alumnes que en alguns aspectes saben més que ells ...

El fet del naixement d'aquest tercer món ple de possibilitats fa que redistribuim el nostre temps d'oci i deixem de banda altres activitats com llegir, veure la televisió, dibuixar,...

Possibilitats que ofereix Internet:

Comunicació. Internet constitueix un canal de comunicació (escrita, visual, sonora ...) a escala mundial,. La xarxa facilita la comunicació i la relació interpersonal (correu electrònic, xat, videoconferència ...), permet compartir i debatre idees i facilita el treball cooperatiu i la difusió de les creacions personals. També permet la publicació d'informació accessible des de tota la Xarxa (webs, blocs ...)
Informació. Internet integra la major base de dades mai imaginada, amb informació multimèdia de tot tipus i sobre qualsevol temàtica. ... És la biblioteca mundial

Comerç i gestions administratives. Cada vegada són més les empreses que utilitzen Internet com a aparador publicitari per als seus productes i serveis (assessorament, mediació, banca ...), així com a canal de venda o mitjà per realitzar tràmits i gestions.

Entreteniment. A més de la satisfacció que proporcion el fet de trobar informació sobre temes que siguin del nostre interès, Internet permet accedir a nombrosos programes i entorns lúdics.

També podem parlar d'aquest tercer món com suport educatiu, com a eina dins les aules. A partir dels seus dos grans funcions, transmetre informació i facilitar la comunicació, la xarxa Internet, mitjançant els programes de correu electrònic, navegadors web, ..., pot proporcionar un eficient i eficaç suport didàctic tant en l'àmbit de l'ensenyament presencial com en l'ensenyament a distància. Entre les seves possibilitats en aquest sentit destaquen les següents:

Les consultories i tutories telemàtiques d'alumnes, cada vegada més habituals a les universitats a distància. A través del correu electrònic, els professors contesten els dubtes dels estudiants i els assessoren, s'intercanvien treballs, s'envien informacions d'agenda ...
Classes a distància. Mitjançant sistemes de videocomunicació a través d'Internet.
També recursos com blogs, webs, on un professor pot penjar a la xarxa apunts, o espais virtuals per realitzar exercicis, on tenir l'horari, l'agenda, assesorament a l'estuidant...una infinitat de possiblitats educatives que s'ha de saber utilitzar adequadament i vigilar que l'infant no accedeixi a informarció inadequada o en faci un mal ús.

Així que aquest és el Tercer món.