dimarts, 29 de desembre del 2009

Les Habilitats Linguístiques


A classe hem treballat quatre grans habilitats linguístiques :

A. Llegir: és el procés mitjançant al qual comprenem un test escrit. Llegir vol dir comprendre, llegir no vol dir, descodificar, necessitem descodificar.
Implicacions:
1) Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Quan llegim el significat que té l’escrit no és una replica del significat que l’autor, l’escriptor li ha volgut donar sinó que és una construcció pròpia-
2) Llegir és aconseguir un objectiu sempre llegir per algun objectiu això ens determina el tipus de lectura, com llegim.
3) Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix el text relacionant allò que llegeix amb allò que saps. Transformar coneixements, reconstruir,
adaptar-se al text.
4) Llegir és un procés de predicció inferència ( és l’habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir de la significació de la resta) continua. Quan llegim fem unes hipòtesis sempre el significat del text que llegirem mentre anem llegint anem fent hipòtesis sobre allò que llegiràs i mentre anem llegint anem rectificant hipòtesis.
Característiques del text o discurs :
1. Descriptives: són aquelles característiques que analitzen, expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic. Trobem la cohesió. Coherència i adequació.
2. Prescriptives. Són aquelles característiques que determinen l’ús de fer servir la ciència. Trobem correcció, variació.
 Escriure és el procés per el qual es produeix un text escrit significatiu escriure va molt més en tenir en compte e, aspectes formals cal•ligrafia, escriptura, aspectes lingüístics semàntica , morfologia, espais, lexicologia. Relacionats amb aspectes del llenguatge pròpiament dit .
Discursius (formal): estudia el procés de composició del text. Característiques que ha de tenir un text. I tenir en compte els diferents tipus de text. Procés quan anem a escriure un text significatiu que hem de tenir en compte, procés.
• Són les qualitats què té un text o un discurs quan actua amb eficàcia com a missatge real en una situació comunicativa.
Adequació: És el grau d’adaptació o un discurs o un text a la seva situació comunicativa, això ho fem tenint en compte la varietat dialectal i el registre que són apropiats per aquesta situació comunicativa.
Coherència: Propietat del text o característica que selecciona la informació rellevant de la que, no ho és irrellevant. A més estableix la relació lògica no contradictòria entre les diferents parts d’un text o un discurs.
Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de singularitat que s’estableixen amb diferents elements o parts del text i que permeten a l’autor o a l’oient emetre amb eficàcia formes de cohesió el•lipsis, signes de puntuació predominant.
Correcció: És la norma explicita clara, dins d’una comunitat lingüística. Es correcte quan segueix unes normes IEC.
Variació: Es refereix a la qualitat dels trets expressius estilístics d’un escrit o un discurs d’acord amb determinats valors o aptituds socials.




Parlar: que es expressar el nostre pensament, mitjançant el llenguatge articulat de la forma coherent clara i en correcció. Adequació a la situació comunicativa.
Escoltar: comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció del significat i interiorització d’un discurs pronunciat oralment. Paper actiu i participatiu, demana esclatar també amb respecte per l’emissor i les seves idees, ser objectiu, propòsits un bon oient sap descobrir quins objectius té l’orador a més a més sap descobrir les idees principals d equi parla i sap reaccionar davanrt d’aquest missatge i parlar quan es el cas a acabat l’orador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada