La descripció

Models de descripció: cançons, poesia visual, poesia, novel•la, assaig, conte i vídeo.Exemples:
1) Video Espot de estrella damm



2) Cançó i conte Cesco Boix




3)Poesia visual de Joan Brossa





Són només alguns dels exemples de descripcións que podem trobar a part de assaig, novel·la, poesia...


Ara entrem en teoria i doncs que entem per descripció?
LA DESCRIPCIÓ: És un mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa. Modes d’organització del discurs la descriptiva pot ser la dominant en un text com un informe mèdic, tractat de botànica...En l’àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és la part essencial de la representació del món de la ficció.
Podem distingir dues classes de descripció:
Descripció objectiva: l’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte descrit, i es limita a descriure amb major objectivitat i precisió possibles característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
Descripció subjectiva: l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Estructura del text descriptiu:
- L’establiment del tema, amb la presentació de l’objecte com un tot. El tema es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
- La caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats , les propietats i les parts de l’objecte de la descripció.
- Establir la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l’espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes (comparació, metàfora, metonímia).
Com es fa:
A. Idear (explorar la situació). La descripció s’aplica tant a estats com a processos i realitza segons una perspectiva o punt de vista determinats, en un ampli ventall que es presenta des de l’angle més objectiu fins al més subjectiu. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors, el contracte comunicatiu que s’etableix, el coneixement compartit que es pressuposa. El propòsit del text, ja sigui, persuadir, convèncer, criticar, informar, commoure,...orienta la descripció, que tindrà una funció predominantment informativa, expressiva, explícites o implícites, com ara:què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, com es comporta?, a què s’assembla?
B. Ordenar ( esquema estructura). Ordenar les informacions que hem obtingut.
C. Textualitzar (redacció del text). Iniciem la redacció del text.

Tècniques Descriptives:
Sintagmes nominals àmpliament adjectivats. Exemple (el bosc espés, fresc i fosc).
Verbs en present o imperfecte d’indicatiu. Exemple (la casa espera imapcient l’arribada de la família).
Paraules que descriuen impressions sensorials. El vent del sud, calent i lent...(tacte).
Terminologia
Definicions
Enumeracions
Recursos expressius (recursos retòrics)
Comparacions: Exemple (arribava vestit amb pells igual que un ós).Definició: Figura que consisteix a relacionar dos fets o idees, en base a una semblança real o imaginària entre ells, amb la intenció de fer més comprensible el primer.
Metonímies. Exemple (la ciutat heroica feia la migdiada).Definició: Figura que respon a la fórmula lògica Pars pro parte (una part en lloc d'una altra part). Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual guarda una relació de: causa a efecte, continent a contingut, lloc de procedència a cosa que procedeix d'allí, símbol a cosa significada, etc
Personificacions. Exemple ( els vidres tremolosos de les faroles). Definició: La personificació o prosopopeia és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...
Al•literació . Exemple( a peu i poc a poc, anem pujant). Definició: Repetició d'un mateix so al llarg d'una composició.